04 d’abril 2011

Suc de taronja

Ni els tarongistes més optimistes podien preveure la magnitud de la victòria.

Però ahir a la nit l’onada demòcrata arrabassava qualsevol possibilitat als socialdemòcrates, foragitats de totes les parròquies.

Una victòria, la de Toni Martí, que deixa en poca cosa les majories absolutes dels noranta dels liberals encapçalats per Marc Forné i esborra d’una plomada l’intent de canvi impulsat per Jaume Bartumeu en els pitjors anys de la crisi econòmica que recorda el país.

Ara, comencen les travesses pel nou govern i per desxifrar la composició de la sindicatura, i com no, l’anàlisi dels resultats d’ahir.

Resultats que obren la porta als enemics íntims de Bartumeu, que ja s’han apressat a parlar de reformes estructurals dins el partit, i a entrellucar el futur de nouvinguts en la política, com Eusebi Nomen, que ahir, al preguntar-li sobre el seu futur polític es replegava en banda per dir que a partir d’ara la seva vida és seva i de ningú més.

Només els verds semblen aliens a la tempesta taronja. Una tempesta que si bé sembla no haver-los despentinat, tampoc no els ha permès passar de ser un partit testimonial, si no és, que a partir d’ara, ells també decideixen donar un nou rumb a la seva estratègia.

Els propers dies seran d’anàlisi. Del públic, sempre positiu, i del privat, on es tallaran caps.

Que, com bé deia en Kubrik, ningú en pot sortir indemne de la taronja mecànica

2 comentaris:

anna g. ha dit...

Sort i endavant! :)

r.i.p. ha dit...

Pronòstics:
Afer tèrbol de CTRASA enterrat. Falgueró desbloquejat amb ajuda de Tribunals. Cap de Govern se'n va viure a un xalet de "muntanya". Louis de Funes amb cadireta. Ganivetades per ser ministre, síndic o subsíndic i no conseller que això és molt dur (Montane, Mateus, Armengol, Aleix, Gil, Bastida, Adellach,... Lleis fiscals, de comptabilitat, de dipòsit de comptes i de algo semblant a la transparència, va ser que no. Lleis laborals a l'estil Simon Legree. La Banca torna a rentar i indult general. Les farmàcies amb prestanoms i venent tot lo que estigui prohibit arreu. Els venedors de carburants, en el mateix oligopoli que ara. Funció de titelles cada dia.Tornem enrere, gràcies a la massa de covards que es conformen amb els excrements dels cacics. I d'aquí a sis mesos, comunals per acabar de pagar favors.
Espero, desitjo, que no tornen els premis nobel d'abans: Castellet, Besson, X. Jordana, Pintat, Forné, Puigdellivol, Minoves, Gallardo, Naudi, Cerqueda,...

Aquest territori no te arreglo ni solució.

A l'Africa s'ho han solucionat, aquí falta voluntat i sobra covardia.

Arxiu del blog