Coneixement de causa

Sembla mentida que encara estem amb la mateixa cançó. Toca-la altre cop, Sam.

L’avortament. El reconeixement del dret a escollir i decidir què en fa del propi cos una dona, més enllà de les creences personals d’un dels dos caps d’estat.

Partits polítics i entitats feministes coincideixen a valorar de forma positiva la intervenció de l’advocada i exconsellera general Maitena Manciet en la cerimònia de la toga de divendres passat, on va reclamar que “ens plantegem de forma seriosa la despenalització de l’avortament”.

Una vegada més.

Representants de Demòcrates per Andor­ra, el Partit Socialdemòcrata i els Verds, així com de l’Associació de Dones (ADA) i del Grup de Dones, admeten que cada cop és més necessari permetre la inter­rupció voluntària de l’embaràs, com a mínim en els tres supòsits considerats bàsics: perill per a la vida de la mare, violació i malformació del fetus.

Tots coincidim. La majoria coincidim. Però tot continua igual.

Es confon el dret de la dona amb el xantatge polític, ens amaguem en la hipocresia que suposa poder avortar amb el tàcet de la CASS a l’estranger, però emparats en eufemismes, com si féssim res de dolent.

Avortar no és divertit, però és una opció. Hauria de poder ser una opció.

I hauria de ser una opció també per a les dones d’aquest país que anualment es deriven a l’estranger perquè un bisbe copríncep no en vol ni sentir a parlar de la qüestió.

Potser perquè ell mai no tindrà aquest problema.

Però és que ja ho diuen, ningú és perfecte.