Mirant la pesseta

Avui les xarxes socials s’han despertat amb sentit de l’humor. I amb sentit de l’estalvi.

Davant la incertesa de la crisi econòmica i de les retallades generalitzades, alguns tuitaires proposaven avui mesures més o menys enginyoses per reduir la despesa electoral.

Començant per acotar els pressupostos als nivells dels verds en les anteriors eleccions, passant per la implementació limitada de quatre cartells comptats, les xarxes socials i les reunions de poble com a úniques eines de promoció, o fins i tot la possibilitat de fer ençapçalar els projectes comunals als mateixos candidats que aspiraven a les territorials, amb l’excusa que almenys la cartelleria ja estava feta.

Algun despistat reclamava l’abolició de la pesseta canillenca, i en clau d’humor, un altre, proposava fins i tot fer una enquesta prèvia sobre la intenció de vot per no malbaratar esforços ni material promocional.

El cert és que la campanya haurà de ser austera. Per ètica, per estètica i per diners, que a ningú no li’n sobren.

Els candidats s’hauran de multiplicar en actes públics i confiar més que mai en els mitjans de comunicació perquè el seu missatge arribi a l’elector.

Les xarxes socials es perfilen com una bona eina de difusió i més d’una periodista resignada avui es lamentava al twitter que ben aviat arribarà l’època dels trolls. Aquells éssers tant entranyables i que ens fan tanta gràcia – o no- durant la campanya electoral.

Vida efímera, però vida al cap i a la fi.

Caldrà veure si aquest cop també es converteix en vida intel·ligent. Però és que ja ho diuen, que ningú és perfecte.