La gent en general és apàtica. Però això ja li ha anat
prou bé -fins ara- als delegats governants d’aquest país. Generalment fruit
d’una estirp perpetuada en el càrrec i amb una insuficient preparació en molts
casos. La mediocritat genera por i aquesta por fa tancar les portes a
l’estrany, al que ve de fora, i sobretot al talent.
Aquesta situació cada cop s’ha anat aguditzant més,
mentre els fills dels immigrants dels 50 i 60 ja instal·lats i arrelats al país
han crescut donant noves generacions d’andorrans que lluny de canviar les
tornes s’han acoblat al sistema convençuts que votant als poderosos se’ls
encomanaria alguna cosa.
Comença a ser hora que els polítics recordin que estan al
servei de la població, no només de qui els va votar, o dels interessos
personals o particulars de determinats lobbies que en aquest país els agrada manar
des de l’ombra. Però aquí ningú diu res. Ni ho farà.
La gent sol malviure en la desídia mentre nosaltres, els
mitjans de comunicació naveguem entre l’esperit de supervivència i treballant
sota mínims, mirant de desenterrar cadàvers sense recursos i amb inversió zero.
Tots
els polítics parlen de transparència, però només l’apliquen quan i com volen i
només en allò que els interessa. El periodisme crític acaba massa sovint en
amenaces de demandes judicials o escoltes telefòniques .
Pertànyer a la classe política hauria de ser una
responsabilitat no un honor. No només un honor. I tots els que dia a dia seuen
en aquestes cadires haurien de fer alguna cosa per merèixer el títol de molt
il·lustres.
Nosaltres, els del carrer també haurem d’aprendre que els
fracassos d’aquells que hem escollit també són la nostra responsabilitat i el
nostre propi fracàs.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada