Menjarets de casa

Diguin el que diguin els indicadors econòmics. Diguin el que diguin les previsions i el Banc Central Europeu, el cert és que ens agrada menjar. I ens agrada menjar bé.

Si més no a una àmplia majoria de la població, que, amb el pas dels anys i la implantació de la cultura gastronòmica ha anat perdent la por a tastar coses noves, per afegir nous al·licients exòtics al paladar quotidià i deixar enrere els macarrons i la paella, per aventurar-se a tastar coses noves i a gaudir-les.

I això no vol dir que no ens continuïn agradant i –alguns-fins i tot preferint els canalons de l’àvia. Això vol dir que la cultura de la taula s’ha anat imposant a poc a poc però de manera inequívoca en el nostre dia a dia.

Una prova de tot això és l’èxit de la vint-i-unena edició de la Mostra Gastronòmica d’Ordino, que ahir va aplegar més de 400 persones al voltant de la taula.

Una bona fórmula per donar a conèixer els restaurants del país entre els assistents i de retruc compartir tovalles i coberts amb amics i coneguts.

Plats orientals, europeus i del Pirineu. Totes les propostes són bones per anar obrint boca i per acabar constatant que molt enrere queda ja aquell tòpic que deia que a Andorra es menjava malament.

Ja no només perquè ens estem fent forts en el conreu i criança de producte autòcton de primer nivell, com les trumfes, les herbes o la carn de qualitat, sinó perquè cada vegada més ens adonem de com és d’important poder oferir un plat ben cuinat a taula.

A propis i a forans. I és que a vegades estem tant capficats en el turista que ens visita que oblidem que a la gent del país també li agrada menjar bé i que de tant fins i tot li agrada anar de restaurant. Encara que no sigui cada dia. Que ja ho diuen, ningú és Perfecte.