Sempre he pensat que els idiomes estan per
parlar-los. Que quants més en saps millor per a tu i pels altres, perquè
l’idioma és una eina que et permet comunicar-te amb els altres, i dialogant
gairebé tot és possible.
El cert però, és que les diferents llengües tenen
també una càrrega afegida. No oblidem que en cada idioma pensem el món, i per
tant, en cadascuna de les llengües que es perden any rere any es perden també
de retruc les paraules amb què haguéssim pogut definir un nou imaginari.
A casa nostra l’idioma oficial és el català. És
l’idioma oficial de l’estat i de l’administració, però el seu ús no és – ni de
bon tros- majoritari.
Al carrer es parla castellà, al comerç es parla
castellà, a l’escola potser no, però al pati la llengua vehicular és el castellà.
Fins i tot a l’administració pública, que hauria de ser el reducte i la salvaguarda de la llengua ens trobem com
alguns treballadors- entre ells- parlen castellà.
És el cas d’agents de circulació i fins i tot
d’agents de policia, a qui recordo que també és legítim manifestar-se en
català. Que un atracament és igual de dolent que un atraco i que les consignes
també haurien de ser en l’idioma de l’estat, en un país normalitzat.
Malgrat tot hi ha gent que treballa de valent perquè
el català no perdi pistonada. Són els voluntaris per la llengua. Un projecte
que va impulsar ara fa uns anys el Centre de la Cultura Catalana
Que de fet, és molt bonic, i que a més, així, es fan
amics, que bona falta fan amb els temps que corren. Per la resta, que tothom
parli i estimi en la llengua que més li convingui. Que ja ho diuen, ningú és
Perfecte.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada