Just believe in me

La veritat és que no sé què dir. Fer una anàlisi del que va passar ahir a la casa del Benefici sense enfadar-se, sense doldre’s, sense caure en el pessimisme, sembla una missió impossible.

Diuen que tenim els polítics que ens mereixem, però jo crec que Andorra mereix alguna cosa millor.

Em costa entendre com en una situació de crisi profunda, econòmica i sistèmica, quan molts treballadors pateixen pel seu futur professional, quan molts petits empresaris fan equilibris per mirar de sobreviure fins que passi la tempesta, mentre d’altres comencen a fer paquets per deixar casa seva i buscar-se la vida en algun altre lloc, mentre tot això passa, hi hagi un col•lectiu de persones que no només no fan la seva feina sinó que han confós el que convé al país amb el que a ells els interessa.

Perquè és l’única explicació que hi trobo.

Em costa creure els arguments d’uns i altres. No em crec les explicacions gastades i repetides d’Eusebi Nomen que no es cansa de dir que no va a la boda perquè no li agrada el vestit. No em crec els reformistes, amb el posat de voler salvar la pàtria en el darrer minut, mentre estenen una mà cap a Bartumeu i amb el peu li aixafen el cap, i no em crec el cap dels socialdemòcrates, que després de menystenir els seus interlocutors s’ha adonat que els necessitava.

La vida continua. A final d’any, o a molt estirar a principis del 2011 tindrem comicis de nou. I tota la feina urgent, continuarà sent urgent, i continuarà estant per fer. I els mateixos candidats es tornaran a presentar, amb les mateixes paraules, amb les mateixes promeses i amb les mateixes mentides.

I és que ningú és perfecte.

Pánico en Torrejón

Què fa, que algú vulgui a casa seva un cementiri nuclear?
-Ai, volia dir un magatzem de residus atòmics-

No és ni per bonhomia, ni per manca de senderi. El motiu es troba sense gaire escarafalls després de fer una ràpida anàlisi de les que semblen un reguitzell d’avantatjoses conseqüències que es desprenen d’aquesta decisió.

Per això que ningú s’estranyi quan regidors d’un i altre color, defugint les crítiques dels ecologistes- que veuen més els perjudicis futurs que els beneficis immediats-, i que els partits polítics que obliguen a una disciplina de vot -que uns i altres s’han passat pel costat fosc- han dit que sí.

Que volen millors infraestructures pel poble, que volen continuar comptant amb subsidis i ajuts pels joves del municipi, que s’han de començar a preparar pel dia que la torre que defineix l’sky line de la ciutat desaparegui, a quinze anys vista- diuen-.

I que si tot això ha de ser via cementiri, doncs benvingut serà.

Diuen que ha parlat la veu del poble, i no la dels partits, ja veurem com acaba tot plegat, mentre no puc estar de recordar el daltabaix nacional quan calia trobar un lloc pel forn incinerador, ai, volia dir el centre tèrmic de tractament de residus.

És el problema de tenir memòria. Que recordes com en plena campanya ens deien que no, que de cap manera, que a Andorra la Vella no, i que si mai hi arribava seria amb un munt d’avantatges respecte la resta de parròquies- per compensar- deien-.

I amb el temps ja ho hem vist. Que per compensar, la gent d'Andorra la Vella encara espera ni que sigui la capitalitat.

Elucubra

Comença una nova setmana plena d’expectatives. Dimecres hi haurà una nova trobada entre el cap de govern i els presidents dels Grups Parlamentaris, dijous desvetllarem el nom del guanyador del Premi Ramon Llull de novel•la i divendres, arribarà un nou cap de setmana.

Cada cop més, però, només ens interessa el que passarà divendres.

Ens desvinculem de l’ordre del dia, de la intriga de les deliberacions pactades per concentrar-nos en el que ens afecta a nosaltres, en el nostre dia a dia, en el nostre cap de setmana.

Mentre alguns parlen de desafecció, altres de desinterès i els de més enllà d’una premeditada apatia passem el full de la retòrica gastada d’aquells que diuen que no hi ha projecte quan el que volen dir és que no tenen cap alternativa, d’aquells que remuguen mentre et diuen que ho estudiaran, quan en el fons pensen que estudiaran com dir que no sense semblar els dolents, i els tercers...ai làs, els tercers! Ofereixen un pacte sense límits definits més enllà de la quadrícula presidencial. Una quadrícula estreta i rígida que no estreny ningú perquè ningú té interès de posar-se dins.

I entre uns i altres, el dia a dia s’escola. Fred i gris, amb la llunyana promesa del bon temps.

I m’entretinc pensant que després d’aquesta reunió en vindrà una altra, després d’aquest premi, un de més, però que aquest cap de setmana serà únic i especial, perquè no tot pot ser fals, banal i premeditat.

Gràcies

Moltes gràcies.

Per les teves trucades, pels teus missatges, per les teves paraules de suport, per la teva signatura, per parlar obertament del tema, per criticar-me, per animar-nos, per convèncer a la teva cunyada, per apagar la cigarreta quan veus nens al teu voltant, per intentar deixar de fumar, per animar als que ho estan intentant, perquè regalar una cigarreta electrònica és una bona manera de dir que l'estimes, perquè amb el teu suport serem prou forts per canviar el món que ens envolta.

Ja tenim de nou en marxa la campanya de recollida de signatures per tal d’aconseguir entre tots espais lliures del fum del tabac.

Hores d’ara la majoria de punts de recollida ja són operatius:

• Oficina de Turisme de la Plaça Laurèdia
• Centre Cultural de la Llacuna a Andorra la Vella
• Centre Mater a Andorra la Vella
• Comú d’Encamp
• Comú de la Massana
• Comú de Canillo
• Oficina de Tràmits al Pas de la Casa

I a partir de dilluns i durant les properes dues setmanes, hi haurà també un punt itinerant a la Biblioteca Pública de Govern a Prada Casadet.

La intenció és facilitar tant com sigui possible que les persones interessades en donar suport a la campanya ho puguin fer.

Recordem que els residents poden continuar donant suport a la campanya com fins ara, i que els nacionals que ja van firmar ho hauran de tornar a fer aportant a més una fotocòpia del passaport en un dels quadernets segellats per la Notària Rosa Ferràndiz.

Estem acostumats a queixar-nos quan no ens agrada el que ens envolta.

Potser ha arribat el moment de començar a moure’ns per aconseguir que les coses canviïn, i això ningú no ho pot fer per tu.

En marxa

Ahir es van enllestir tots els requeriments per poder tirar endavant la campanya de recollida de signatures amb garanties- en tant que la forma de presentació- i entre avui i demà distribuirem els nous quadernets als punts de recollida de signatures.

Es preveu que dilluns seran plenament operatius a gairebé totes les parròquies.

Els nacionals amb dret a vot hauran de tornar a signar en aquests nous quadernets validats per notari- ja que les signatures recollides fins ara no es comptabilitzaran- i caldrà necessàriament adjuntar una fotocòpia del passaport. - per tal de garantir la llei de protecció de dades

Els residents que vulguin donar suport a la campanya ho podran seguir fent com fins ara signant els fulls que ja s'havien distribuit.

Punts de recollida de signatures:

Cadena Pirenaica de Ràdio i Televisió- Encamp - JA OPERATIVA!!!

Oficina de Turisme de la plaça Laurèdia a Sant Julià de Lòria
Centre Cultural la Llacuna a Andorra la Vella
Centre Màter, Andorra la Vella
Comú d’Encamp
Comú de Canillo
Oficina Tràmits del Pas de la Casa
Comú de la Masana

Per canviar les coses, cal fer alguna cosa més que queixar-se !

Visc Sense fums!

Aquesta tarda relliguem els quadernets a cal notari

i entre demà i demà passat els distribuirem en els punts de recollida de signatures.

...

ANDORRANS AMB DRET A VOT:

NO oblideu portar una fotocòpia del passaport per poder signar.

...

Els residents podeu continuar signant com fins ara.

Gràcies a tots

:)

Galobardes, Solà i las madres del Janer

Tinc la sort de poder assistir de tant en tant a actes culturals i socials de tota mena. Conferències, taules rodones, presentacions públiques, mítings polítics, i com no, els lliuraments de premis.

Aquelles trobades que reconeixen per diversos motius la tasca d’una persona o d’un col•lectiu.

Però no ens enganyem, en molts casos, el premi serveix com a esmolet de les vendes: és el que passa en molts premis literaris, dissenyats per estimular la compra de volums o augmentar el renom dels autors de la casa, o els premis que pretenen que els guardonats -en gratitud -facin a partir d’aleshores alguna cosa per merèixer-lo, recordem sense anar més lluny el darrer Premi Nobel de la Pau.

Val a dir, però, que en la majoria de casos, siguin més o menys discutits, la majoria de premis són merescuts, i també, que en la majoria de casos és bonic, que en una societat tant sovint mesquina i egoista algú decideixi de forma individual o des d’un col•lectiu agrair als altres la feina feta, el talent o la generositat.

Afortunadament, la majoria de premiats, mereixen el guardó i acostumen a ser, cerimònies boniques i plenes de bons sentiments- excepte per aquells que pensaven que el premi hagués estat millor en les seves mans-.

És bonic veure com la societat reconeix la feina de les persones que s’ho mereixen, però, si és a més com ahir, en el lliurament dels premis Àgora, quan els guardonats són persones que estimes i respectes profundament, aquesta sensació es multiplica i amplifica, convertint l’acte en una cerimònia especialment emotiva, malgrat el mal de peus després d’estar més de dues hores dempeus.

Escopideres

Quan parles amb un menor de 15 anys i li dius que quan tenies la seva edat no hi havia ni mòbils, ni iPod’s, ni ordinadors, ni càmeres digitals- com a molt les polaroids-, generalment fa un posat estrany i et mira amb una barreja d’incredulitat i sorpresa per poder veure de prop un dinosaure de més de 30 anys.

Les coses han canviat molt en molt poc temps. Avui els nens seuen als cotxes en cadires homologades i nosaltres ens cordem el cinturó de seguretat gairebé sense pensar.

No fa tant de temps viatjava tota la família en aquell vell Ford Fiesta matrícula vint-i-un mil. Amb les finestres pujades, sense aire condicionat i un pare fumador consumint un cigarret rere un altre camí de la platja.

Es fumava dins els autocars, als hospitals, mentre esperaves que la dona donés a llum, a la televisió, al pati de l’institut.

Aleshores, malgrat es deia que el tabac era dolent, ningú parlava dels fumadors passius. Avui, sabem que tenen fins a tres vegades més possibilitats de patir un càncer que un que no ho sigui.

Fins ara teníem l’excusa. Mil excuses de fet. Que sí jo amb la meva salut faig el que vull, que si no hem de tirar pedres a la indústria nacional, que si no hi ha per tant…

La veritat però és que sí que n’hi ha per tant. El fumador té tot el dret de fumar- cadascú és lliure de fer amb la seva vida el que vulgui i pugui- però ningú no té dret a enverinar la gent que l’envolta.

Amb una mica de sort, d’aquí a poc, quan als nens els expliquem que es podia fumar en els espais públics tancats ens miraran més estrany que si els proposéssim fer servir una escopidera.

Olles i Cols

Ja no som un paradís fiscal, si més no a ulls d’Espanya.

El que a Europa no saben encara, és que ja fa dies que tampoc som un paradís a la terra. I això que hagués estat fàcil.

Avui però, les circumstàncies ens parlen de molta feina per fer, i de moltes discussions per tal de poder començar a fer-la.

Uns perquè volen portar les regnes, altres perquè no volen que siguin els altres qui condueixin, els de més enllà perquè no volen que els confonguin amb rucs perseguint la pastanaga.

La situació política comença a ser repetitiva i a estar mancada de qualsevol rastre de coherència. El problema és que la situació és massa seriosa com per deixar en mans dels polítics el futur del país.

Afortunadament aquest cap de setmana treurem el ventre de penes amb l’escudella popular que es reparteix a la majoria de parròquies i ens atiparem amb el brou més gustós i calòric de l’any.

I és que al final amb tantes anades i vingudes d’uns i altres acabes pensant que tal dia farà un any, que quan vulguin ja s’arreglaran i que la gent només sortirà al carrer quan li diguin que aquell mes no cobrarà el sou.

Mentrestant, tots plegats a fer veure que no passa res, que qui dia passa, any empeny i somriurem perquè diumenge no haurem de fer el dinar.

ÚLTIMA HORA

En primer lloc vull agrair-te tota la feina que has estat fent fins ara per tal d'impulsar aquesta iniciativa parlamentària popular i espero poder seguir comptant amb tu a partir d'ara.

Tant de bo aquesta proposició de llei pugui entrar a tràmit parlamentari, ja que, tot i que és difícil trobar-hi arguments en contra, tinc molt clar que si aquesta proposta no surt de l'àmbit ciutadà és difícil que pugui tirar endavant.

És per aquest motiu, que durant uns dies aturarem la campanya per reformular el procediment de recollida i així garantir que no ens poguem trobar el dia D amb què no pot tirar endavant per un problema de forma.

És la primera vegada a Andorra que la ciutadania decideix tirar endavant una proposició de llei, i el procediment no està encara regulat per llei. és per això que s'imposa ser extremadament curosos en la forma de recollida de signatures del 10% del cens electoral per tal que no hi hagi cap dubte que som tots els que signem els qui volem aquesta llei, i que tots som qui diem ser.

Per això, caldrà signar en uns nous quadernets revisats per un notari, que aviat es distribuiran als punts de recollida de signatures i aportar una fotocòpia del passaport.

D'altra banda els residents podran seguir donant el seu suport com fins ara en els diferents punts de recollida.

Espero que no sigui massa un daltabaix i que els formalismes que es requeriran a partir d'ara no facin enrere totes aquelles persones que estem convençudes que una Andorra sense fum de tabac en els espais tancats és possible.

Esperem poder reprendre la recollida de signatures durant la setmana vinent.

Us mantindrem informats

Moltes gràcies per tot i disculpeu les molèsties.

Diàleg de sords

Nova data límit. El 20 de gener es perfila com la data en què definitivament sortirem de dubtes.

Jaume Bartumeu ha anunciat que farà una nova proposta als Grups Parlamentaris per tal d’assolir un govern d’unitat nacional que permeti votar els pressupostos i mantenir una mínima estabilitat durant la legislatura.

Tot i que l’executiu diu que la premsa ens entestem en mal interpretar les declaracions de Rosa Ferrer i Josep Dallerés quan parlen que per governar amb dotzenes parts millor anar a anticipades, el cert és que la cosa no està gens clara.

Els punts centrals de la proposta són els mateixos que s’havien plantejat fins ara, reforma fiscal, pactes amb Europa, etc etc. La diferència és que – diuen- per primera vegada no hi ha res limitat.

No hi ha cap marc rígid o predefinit- més enllà del mental- per tal de poder arribar a un acord amb totes les parts.

Tot i això, el resultat no està garantit.

Les habilitats del Cap de Govern com a negociador no són precisament la seva millor carta. I més si tenim en compte que l’animadversió personal que desperta en determinats àmbits no ajuden a fer passar el missatge socialdemòcrata.

Mentrestant, l’oposició, uns i altres, continuen a l’expectativa d’una proposta que no puguin defugir, si no és que prefereixen, potser, anar a eleccions anticipades en un context de manca de líderatge clar, de crisi conjuntural sense llum a la sortida i una població cada dia més desconcertada.

Al final, potser sí que tots plegats faran un esforç per posar-se d’acord.

O No.

Que Ningú és perfecte.

A casa, però a la porta

La Cavalcada de Reis d’aquest any ha estat notícia. Pels pocs caramels i per l’aparició d’un grup d’animació de la casa de Portugal que obria la desfilada, davant l’estupor d’alguns ciutadans que no s’han estat de fer sentir el seu parer indignat a través d’sms anònims i cartes a la premsa.

Afortunadament hi ha persones que no ho han viscut de la mateixa manera.

Davant fets tant prosaics com aquest no deixa de resultar alliçonador veure com la tasca que fem per a la integració dels nouvinguts no és ni de lluny tant important com la que cal fer de tolerància cap els nacionals.

Som una societat plural i mestissa. Agradi o no. I la tendència és difuminar encara més les fronteres. Les ideològiques, les religioses, les racials, les culturals.

Ens omplim la boca de paraules com tolerància i respecte, però ens indignem quan veiem portuguesos integrats en una acte popular. Això sí, ningú remuga quan els personatges que formen part de les carrosses són fruit de l’imaginari i la indústria nord-americana.

I és que això de sentir-se colonitzat sembla que depèn de qui sigui el colonitzador.

Volem que els forans s’integrin, que formin part de la nostra cultura i que hi participin, que parlin català i que respectin l’especificitat nacional.

Això sí, que no es facin veure gaire i que no votin, perquè podrien alterar el que vol la majoria. Quina majoria? em demano jo.

I és que Ningú és perfecte.

Sí a la Vida sense Fums

Arrenca una nova setmana.

Una setmana que ha de servir per rubricar l’acord de lliure intercanvi d’informació amb Espanya, però també per participar en alguna de les moltes escudelles que se serviran aquest cap de setmana al país.

Dies de fred intens, com toca, encara que rasqui.

Dies de mobilització ciutadana en favor del bé comú. Un objectiu que compta amb tu per fer-se possible.

Avui, ens acompanyarà el Doctor Joan Martinez Benazet, amb qui parlarem de com és de nociu el tabac, no només per aquells que el fumen, sinó també per aquells que el respiren encara que no vulguin.

És per això que volem reunir prou signatures perquè Andorra no sigui el darrer país d’Europa en posar mesures concretes per protegir la salut dels seus ciutadans.

Hi ha un grapat de punts de recollida de signatures i totes son benvingudes, de nacionals i de residents.

Tot i que val a dir que per poder presentar la proposició de llei que reguli el consum de tabac en els espais públics tancats calen almenys 2.038 signatures vàlides d’andorrans amb dret a vot, el 10% del cens electoral.

No ens cansarem de repetir-ho.

No és res contra els fumadors, sinó a favor de la salut.

Dels que fumen i dels que no volen fumar.

La democràcia és cosa de tots

Continua endavant la campanya de recollida de signatures per tal que es pugui entrar al Consell General, una proposició de Llei que reguli el consum de tabac en els espais públics tancats.

Des d'ahir, data de posada en marxa de la campanya, ja s'han incrementat en quatre punts més els centres de recollida de signatures, i esperem que en els propers dies es pugui arribar a totes les parròquies.

Hores d'ara es poden recollir signatures a :

CADENA PIRENAICA - ENCAMP
COMÚ D'ENCAMP
COMÚ DE CANILLO
CENTRE CULTURAL LA LLACUNA- ANDORRA LA VELLA
OFICINA DE TURISME DE LA PLAÇA LAURÈDIA- SANT JULIÀ
TRÀMITS COMÚ- PAS DE LA CASA
CENTRE MÀTER- ANDORRA LA VELLA
FARMÀCIA DEL PAS- PAS DE LA CASA
FARMÀCIA RAMON BORRA- PAS DE LA CASA

COMÚ DE LA MASSANA

CENTRES INLINGUA

El Punt de recollida de la Llacuna serà plenament operatiu a partir de dilluns. perdoneu les molèsties aquells que-em consta- ja us heu desplaçat fins allà.

Tot i intentar arribar a tot arreu, no sempre és fàcil arribar als punts de suport. És per això que demanem la teva implicació directa.

Si creus que aquesta proposta pot interessar al teu entorn i als col·lectius als quals pertanys:

Associacions de pares i mares, clubs esportius, veïns de l'escala, centres de treball, companys de partides de dòmino, cases regionals, alumnes de classe de ceràmica i/o altres, posa't en contacte amb nosaltres i et facilitarem un full per recollir signatures que després només hauràs de retornar a les instal·lacions de CADENA PIRENAICA.

Per canviar les coses cal fer alguna cosa més que queixar-se.

Tu Sumes

Quan respirem Aire Contaminat per Fum de Tabac som fumadors i fumadores passius.

El fum de tabac conté més de 4.000 substàncies químiques en forma de partícules i gasos, i molts d'aquests gasos tòxics es presenten en majors concentracions en aquest fum, ja que no passen pel filtre.

El tabaquisme passiu és la tercera causa de mortalitat previsible als països desenvolupats per darrere del tabaquisme i l'alcoholisme.

No hi ha un nivell "segur" d'exposició a l’Aire Contaminat per Fum de Tabac.

El fum que respirem d’una sola cigarreta equival a 5 vegades la contaminació ambiental que inhalem en un dia sencer.

Els fumadors passius tenen més probabilitats que els no fumadors de patir càncer de pulmó i de fosses nasals, malalties cardiovasculars (infarts, problemes circulatoris), infeccions respiratòries freqüents, bronquitis crònica, i asma (molt freqüent en fills de fumadors).

Una persona adulta pot decidir sobre la seva salut, però no pot perjudicar la dels qui l’envolten, sobretot si són infants i embarassades.

No és, per tant, un problema de llibertats individuals, com pretenen les indústries tabaqueres, sinó de salut pública. La prohibició del consum de tabac en els llocs de treball s'ha de concebre com un acte de protecció de la salut de tots els treballadors, i això inclou els del sector de la restauració i la seva clientela.

El consum de tabac constitueix un dels principals problemes per a la salut pública, per això hi ha la necessitat d’implementar mesures dirigides a la prevenció, limitar l'oferta i demanda, i regular la seva publicitat, així com la promoció i el patrocini. Aquestes mesures s'han d'adequar a l'Estratègia Europea per al Control del Tabaquisme i al Conveni Marc de l’OMS pel Control del Tabac, text que Andorra – malgrat pertànyer a l’OMS- encara no ha ratificat.

El Punt 2 de l’article 58 del Capítol II, corresponent al Procediment Legislatiu de la Constitució Andorrana, diu: “Una desena part del cens electoral nacional pot presentar proposicions de Llei al Consell General”.

És per aquest motiu, que davant la manca d’iniciativa dels partits polítics representats al Consell General, com a ciutadania volem que es reguli de forma efectiva l’ús del tabac en els espais públics tancats per tal de garantir la protecció de la salut, tal i com recull l’article 30 del Capitol V de la Constitució.

I és per aquest motiu que et demanem la teva signatura, per tal que el teu vot sumi en aquesta campanya ciutadana.